El camí cap a l'economia circular

26
set.

El camí cap a l’economia circular

Economia circular és el terme de moda, promogut per la Unió Europea amb l’objectiu aparentment de transitar cap a un model econòmic sostenible, basat en el tancament de cicles naturals i reduint l’ús de recursos, energia, emissions i residus.

En plena època de la innovació, aquest concepte ha agafat força, ja sigui per responsabilitat social corporativa o per simple curiositat. Però, què hi ha darrere de l’economia circular? Què hi ha darrere d’aquest nou concepte? La resposta sovint la trobem en veu de moltes empreses quan els demanen que innovin cap a l’Economia Circular i diuen: “Això abans ja ho fèiem”. I és que és exactament això: no hi ha res d’innovador en l’objecte del terme economia circular, la societat prèvia a la Revolució Industrial era 100% circular, o més aviat 100% orgànica. La innovació vindrà determinada per la capacitat de transitar cap a una economia circular amb l’actual model de consum i amb 7,5 milions d’habitants (abans de la Revolució Industrial n’érem 1 milió).

Per tant, com en tot, per caminar cap al futur, és necessari entendre d’on venim i per què vam passar d’una economia circular a una economia lineal. Fem una mica d’anàlisi…

• El factor temps: Amb el descobriment dels combustibles fòssils va arribar la Revolució Industrial i, amb ella, un canvi de paradigma des del punt de vista productiu i, per tant, econòmic. Els combustibles fòssils, gràcies a la seva alta densitat energètica, van permetre reduir el temps en totes les activitats productives i comercials, entre altres gràcies a la màquina de vapor (la relació entre energia i temps, defineix el terme de potència P=E/t). Aquesta reducció del temps va permetre alhora incrementar la productivitat, de nou provocant un creixement exponencial en tots els àmbits: consum d’energia i creixement de la població. La velocitat anòmala amb què han esdevingut els canvis en els darrers 100 anys han trencat la capacitat natural de què disposava el planeta de tancar cicles, és a dir donar temps a recuperar els recursos utilitzats (amb 100 anys s’han consumit uns recursos que el planeta ha trigat milions d’anys a produir) i alhora assimilar els residus que genera aquest model de producció i consum. Aquesta insostenibilitat del nou paradigma productiu, fruit de la seva velocitat, du associats uns costos ambientals, anomenats externalitats que comentaré posteriorment.

• El model econòmic: Un altre aspecte controvertit és la relació existent entre la transició cap a una economia circular i la paradoxa de voler mantenir el model actual de consum. L’actual model de consum està basat en l’increment constant de producció i consum de béns i serveis, creixement necessari per al tan anhelat creixement econòmic (PIB). El creixement econòmic està relacionat amb l’increment de l’ús dels recursos tal com mostra la gràfica següent:

Des d’aquest punt de vista no és estrany entendre la paradoxa existent entre el doble discurs: d’una banda, és un imperatiu necessari el creixement econòmic (és a dir, l’increment en l’ús dels recursos) i, d’altra, hem de reduir el consum d’energia, materials, emissions de CO₂, etc. A partir d’aquesta reflexió sorgeix un dels punts objectius més importants i controvertits: és possible desacoblar el creixement econòmic amb el consum de recursos? Avui dia sembla que no hi ha cap prova que ho demostri. És per això que sovint es parla que el capitalisme i la sostenibilitat ambiental són incompatibles, o que és necessari un nou capitalisme basat en nous indicadors més enllà del PIB.

• El cost: L’economia lineal és més “barata” que l’economia circular. No podem tractar un possible canvi de model econòmic si no posem damunt de la taula el moll de l’os: la moneda. L’actual model econòmic, el lliure mercat, es vehicula sense necessitat de reguladors cap a un únic objectiu: la reducció de “costos”. Si l’economia circular fos més “econòmica” que la lineal, estaríem immersos en una economia circular. Aleshores, serien les empreses les primeres interessades en l’economia circular i, per tant, no seria necessària la seva promoció (tret que el que es vulgui sigui fer-ho veure, en comptes de fer-ho). Per tothom és sentida l’expressió: “No val la pena reparar-ho, compra-te’n un de nou!”.

El sistema econòmic actual, promogut pels economistes neoclàssics, en la transició cap a una economia lineal va “decidir” no incloure al cost dels béns i serveis aspectes com: la contaminació; la pèrdua de recursos energètics i materials; la pèrdua de la biodiversitat; el potencial escalfament global; la degradació de la capa d’ozó; la degradació del sòl, aigua i atmosfera; la generació de residus. Generació de residus perillosos, radioactius… Aquestes són les anomenades externalitats ambientals, però també hauríem de tenir en compte altres externalitats negatives com serien els efectes nocius per la salut. Un dels objectius explícits i necessaris per a la transició cap a una economia circular és fomentar l’eficàcia del sistema revelant i eliminant externalitats negatives.

La transició cap a una economia circular permetria:

  • La creació de nous models de negoci. Innovació i tecnologia adreçades a nous models sostenibles socialment i ambientalment.
  • La recuperació de nous serveis. (tots els definits per l’economia circular).
  • La recuperació de la producció local: agricultura, comerç i indústria local.
  • La reducció de costos de país per la importació de combustibles fòssils.
  • La reducció dels costos de gestió de residus.

Alhora, significaria la base de canvi de tots i cadascun dels models actualment en dubte per la seva sostenibilitat com són el model energètic, el model alimentari, etc.

 

Albert Puig Boix

Tècnic de Rubí Brilla, responsable d’Economia Circular i Rehabilitació Energètica

Ponent al congrés  [Cas de Simbiosi Industrial Rubí Circular]